dissabte, 25 de març del 2017

Sistemes

Tal com apunta Oliver (2013) des de la teoria generals dels sistemes, les organitzacions s'entenen com a organismes vius, sistemes on tots els elements s'interrelacionen, es creen interdependències i que tenen com a una de les seves característiques més específiques l'equifinalitat, definida com la capacitat d'arribar a un mateix estat per vies diverses. En aquest sentit cal fer esment a aspectes com l'ambient, la interrelació, la cohesió, la gestió i la comunicació de la informació, l'autoregulació...

Com afirma Bourquin (2014) un sistema està format per parts que estan interrelacionades, de manera que cadascuna compleix una missió per a una altra. És un conjunt d'elements en interacció dinàmica, que relacionats entre si contribueixen a un determinat objectiu. Per comprendre-ho cal veure el tot i no només una part.

D'acord amb Blanch i Molina (2011), l'enfocament sistèmic convergint amb el mètode de les constel·lacions familiars de Hellinguer (que postula que les conductes humanes sorgeixen com a resposta als desordres de caràcter familiar) s'ha focalitzat en l'àmbit educatiu esdevenint en la pedagogia sistèmica.

Tal com exposa García (2009), la Pedagogia sistèmica esdevé en una pedagogia d'aliances. Qualsevol Institució educativa ha de treballar per ampliar la mirada al món que els nois i noies porten des del seu origen familiar.
Així doncs, la pedagogia sistèmica ens ofereix poder observar els vincles existents entre la família i l'escola tenint en compte el context. En aquest sentit, podem considerar la pedagogia sistèmica com una cara del poliedre que conforma la inclusió.











Blanch Gelabert, S., i Molina i Simó, L. (2011). Expectatives parentals i pràctiques socioeducatives familiars. Influència mútua. Universitat Autònoma de Barcelona,.
Bourquin, P. (2014). Las constelaciones familiares. Editorial Desclee de Blouwer. Bilbao (España).
Garcia Trabajo, J. A.  (2009). La pedagogía sistémica: creando puentes. En la calle: revista sobre situaciones de riesgo social, (12), 6-7.
Oliver, M. (2013). Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada