"El
down és un sobrenom. L'aparco. I llavors, estic jo" Ignacio Calderón
M'he permès la llicència de traduir un fragment, d'un article escrit per dos germans, un d'ells amb síndrome de Down, que parla sobre les etiquetes i com poden condicionar a l'afectat. Si us interessa l'article sencer, al costat de la referència trobareu l'enllaç.
"La
socialització de les persones amb discapacitats sol estar marcada per les
creences, prejudicis i expectatives que són extremadament difícils d'allunyar
d'un mateix. A aquestes representacions socials s'incorporen les etiquetes i estereotips
que limiten la llibertat de l'individu. Això succeeix, entre altres raons, pel
fet que opera a través d'un procés de cosificació: quan les persones amb
discapacitats són nomenats, catalogats i etiquetats, es converteixen en
objectes.
Una
de les principals característiques del discurs social i la ideologia que
envolta la persona amb discapacitat (...l) és la manca de confiança en les
capacitats potencials de l'individu. Aquells que romanen al voltant de
l'individu tendeixen a pensar que no serà capaç de fer, i així les seves
possibilitats d'èxit es veuen disminuïts en gran mesura.
Aquesta
comprensió de la discapacitat com l'opressió, pot ser combatuda mitjançant
l'educació, entesa com la resistència a la desigualtat."
Els autors
Calderón-Almendros, I., & Calderón-Almendros, R. (2016). ‘I open the
coffin and here I am’: disability as oppression and education as liberation in
the construction of personal identity. Disability & Society, 31(1),
100-115. disponible a: Enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada