Etiquetes

“L'etiqueta fa creure, gràcies a la classificació i al diagnòstic, que s'ha fet visible alguna cosa que en una persona seria de l'ordre de l'essència i que es transforma en essència visible. És per això, justament, que en el domini psicosocial les etiquetes plantegen tants problemes: adoptem una mirada normalitzadora.

Quan per exemple dirigim la nostra mirada a un discapacitat, veiem en general una etiqueta que ho recobreix completament i que, socialment, ho fa desaparèixer darrere d'ella. Quan algú surt al carrer en cadira de rodes, es creua amb les mirades equívoques i incòmodes dels transeünts: ells eviten mirar-ho o ho miren amb un respecte exagerat. La mirada està plena d'incomoditat perquè l'altre, el que es desplaça assegut, mostra alguna cosa que ens fa l'efecte de ser la seva essència fonamental, la seva etiqueta-naturalesa, la que tothom amaga, la que, com tots sabem, separa clarament l'espai definit per la mirada privada i el de la mirada pública; seria, d'una manera imaginària, com mirar a l'altre en una sort de nuesa forçada. És per això que en aquesta mirada se sospita una sort d'obscenitat.”

Benasayag, M., i  Schmit, G. (2010). Las pasiones tristes: Sufrimiento psíquico y crisis social. Siglo XXI.

Vídeo realitzat per CCHR International