Reflexió Final

Bonu, ja hem fet una altra passa, què he après durant el trajecte? Abans de contestar la pregunta, vull dir que més enllà de tots els aprenentatges que hem assolit durant aquesta etapa, que aquesta assignatura m'ha empès a voler aprendre més, amb cada nou tema que encetàvem em sorgien nous interrogants. En aquest sentit he de dir que estic força satisfet, en tant que la matèria ens ha motivat, tant els temes com la perspectiva adoptada per la mestra, m'han empès a voler saber més.

Hem fet un recorregut pel concepte de discapacitat, família, i tot el que els envolta, i alhora ho hem fet des de diferents enfocaments, la qual cosa ha complementat i enriquit la conceptualització

Sense voler abusar del concepte d'aprenentatge significatiu, crec que puc afirmar que per a mi almenys ho ha sigut, en aquest sentit, vull destacar un factor que per a mi ha esdevingut clau per a què això succeeixi: que la mestra tingui experiència docent en un centre d'educació Primària, aquest fet ha resultat essencial per poder relacionar la teoria amb la pràctica docent diària. Aquesta exemplificació, per a mi ha resultat cabdal. Que és el que en certa manera ens ha mancat aquests anys, la relació entre la teoria i la pràctica. A partir de la seva experiència com a mestra, ha extrapolat el contingut teòric a la tasca docent diària. Els exemples del seu quefer diari, sempre relacionats amb els continguts que estàvem tractant, ens han ajudat a assimilar-los i assolir els aprenentatges derivats d'aquests atorgant-los alhora un significat que fins ara no se m'havia descobert.

He agraït molt ambdues visites que hem tingut, els punts de vista de professionals que toquen diàriament la realitat de l'alumnat amb diferents discapacitats (en el cas de la mestra) o d'una de més concreta (els professionals de l'ONCE). En aquest aspecte, si he de posar un però, he de dir m'hagués agradat conèixer el testimoni del qual és un dels pilars de l'escola, i que ha sigut un tema recurrent en l'assignatura, la família. Això ha sigut l'únic que he trobat a faltar en la matèria.

He de destacar també les aportacions, en forma de treball, de les meves companyes, crec que no m'equivoco si dic que ens han enriquit no sols com a futurs i futures mestres sinó el que és més important com a persones. Seguint amb la dinàmica de l'assignatura, ens han exemplificat la personalització de l'aprenentatge en tant que han demostrat que cal adaptar-se a l'alumne, sigui com sigui la seva capacitat, i no al contrari.

També vull emfatitzar la qüestió que no se'ns ha venut fum en cap moment, la realitat pot arribar a ser molt dura, i la inclusió està molt lluny d'estar assolida, però és aquest anhel, el que ens ha de fer seguir endavant, passa a passa per arribar a estar el més a prop de l'escola inclusiva. No és una tasca fàcil, però si tots els implicats posem de la nostra part, aquesta utopia que té per nom inclusió, tal vegada un dia deixarà de ser-ho i serà possible.

En definitiva, en format sandvitx (estrella, desig, estrella) destaco:

• Estrella: Haver pogut relacionar els aspectes teòrics amb la pràctica docent diària, no sols pel fet de donar-nos l'oportunitat de conèixer experiències d'altres agents educatius (Mar, Juanjo i Juan Carlos) sinó pel que considero més important, haver relacionat els continguts que hem anat tractant a l'assignatura amb la pràctica docent pròpia, de la qual cosa ha esdevingut realment un aprenentatge significatiu. 
• Desig: Si he de posar un però, diré que m'hagués agradat sentir el testimoni d'algun familiar. Però sóc conscient que no depenia de tu.
• Estrella: Atorgar-nos la paraula, ens has donat l'oportunitat de participar activament en les classes, i el que estimo més valuós, ens has motivat per aprendre més.

Finalment, sols vull agrair tots els moments d'aprenentatge que hem passat.