DJ

Un parell d’idees entorn “La inclusión escolar en los centros de educación infantil y primaria: Cinco reflexiones a dúo a propósito de la historia de D.J” de Concha Breto i Pere Pujolàs 

A manera de resum, aquesta ponència reflecteix l'experiència de DJ, un infant amb la síndrome de Down, durant la seva escolarització a l'etapa d'Educació Infantil. La seva mestra, partint de la filosofia de la inclusió, es fonamenta en aquests tres principis:

• La personalització de l'ensenyament
• L'autonomia de l'alumnat
• L'estructuració cooperativa de l'aprenentatge

Com molt bé apunten els autors, igualtat d'oportunitats no vol dir tractar a tothom de la mateixa manera, es posa de manifest que la diversitat és una de les característiques no sols de la societat, sinó també de l'escola, en aquest sentit seria totalment incoherent donar el mateix a tots els alumnes, en tant que el que cerquem és que cada alumne desenvolupi les seves potencialitats al màxim, caldrà dotar, i d'acord amb les característiques a cadascun, amb el que necessitin per fer-ho.

Així doncs, es planteja les diferències quelcom positives, en tant que tots i cadascun dels alumnes aporta alguna cosa, es posa èmfasi no el problema, sinó en la solució.

S’apunta a l'aprenentatge cooperatiu com a via cap a l'educació inclusiva, l'objectiu és que tothom aprengui, a partir de l'heterogeneïtat dels agrupaments (gènere, capacitats, autonomia) s'estableix una metodologia fonamentada en l'ajuda, tots en algun moment poden necessitar ajuda i els companys la hi poden donar. Tots són valuosos en tant que tenim la capacitat d'ajuda, en aquest aspecte la tutoria entre iguals esdevé la pràctica educativa a l'aula per excel·lència.

La reflexió bàsica en el procés d'aprenentatge, es postula com a pràctica habitual dins l'aula, tant abans "què sabem?, què volem aprendre? I com ho anem a fer?" com després "què hem après? Com ho hem fet?"

Els autors posen l'èmfasi en el fet que cal donar-los autonomia, encara que moltes vegades costi, i més amb infants amb necessitats educatives especials, però "hem d'aprendre a deixar fer, a deixar que siguin ells els que busquin estratègies, al fet que demanin ajuda als seus iguals, al fet que s'equivoquin..."

Per altra banda, vull insistir en el fet que a Educació Primària s'obvia tot el bo que es realitza a l'etapa d'Infantil (l'assemblea per posar un exemple), no tots els mestres ho fan, però malauradament és una tendència generalitzada, i no parlem quan els infants passen a l'ESO (amb honroses excepcions), sembla que quan més s'avança en etapa més ens apropem  a una educació estandarditzada i allunyada de les aportacions que s'han anat fent durant en els darrers anys en el camp de la pedagogia.

Finalment vull reproduir les paraules de la mestra en dirigir-se als pares dels seus alumnes:

"És una sort que DJ estigui a la nostra classe, els vostres fills van tenir l'oportunitat d'aprendre molt com a persones, de viure experiències que seria molt difícil si DJ no estigués..."

L'educació és tasca de tothom, tots comptem.