Què és l'aprenentatge?

Tal com apunta  Woolfolk (1999:205) l’aprenentatge ocorre quan l’experiència produeix un canvi relativament permanent en el coneixement o a la conducta de l’individu, aquesta modificació que pot ser deliberada o no, serveix tant per millorar com per empitjorar. Per qualificar-lo com aprenentatge, el canvi deu ser produït per l’experiència, la interacció d’una persona amb el seu entorn, per aquest motiu no s’anomena aprenentatge als canvis produïts per la maduració.

Seguint Marchesi (2004:65) l’aprenentatge és un procés dinàmic, segons el qual l’alumne estableix relacions entre la informació disponible i va construint una espècie de model mental o representació interna que reflecteix el que ha après, la qual cosa li serveix per recuperar la informació ja estructurada i connectar-la amb la nova.

• Marchesi, Á. (2004). Qué será de nosotros, los malos alumnos. Madrid, Alianza Editorial.
• Woolfolk,A. 1999. Psicología educativa. México, Prentice Hall.

Una escola que premia la diferència

Un petit centre d'educació especial al Senegal aconsegueix transformar la mentalitat de la comunitat, que abans veia la discapacitat com un estigma.

Enllaç: Article sencer 

Learning by doing

L’infant aprèn arran de l’experiència, per facilitar-se-la, se li ha de desenvolupar una inclinació espontània per explorar, indagar i preguntar de forma habitual, que l’educador ha de potenciar.

Dewey proposà una educació com una reconstrucció constant de l’experiència, perquè això sigui possible s’ha de vincular el procés educatiu amb el social, l’escola no ha de ser aliena a la societat, ha de ser una societat en ella mateixa. Rebutjà l’aprenentatge mecànic, substituint-lo per un de més actiu i motivant, el ja famós learning by doing, amb una educació centrada en l’infant i que es recolzi en els seus interessos, que vindran donats per l’entorn social on es trobi.

Aprendre fent. 30/04/2016 Quèquicom (TV3)

• Trilla, J. (2001). El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI (Vol. 159). Graó.
• Colom Cañellas, A. J. (2002). Teorías e Instituciones Contemporáneas de la educación. Barcelona. Ariel

Beto

Creada per Ana Clara Tortone i Dante Sorgentin, Beto conta les vivències d’un nen que té Síndrome de Down. La sèrie narra amb l’humor com a bandera,  situacions quotidianes en la vida del nen i dels seus pares.

L’informe Warnock

 Enllaç al document en anglès

L’informe publicat l’any 1978, establí una concepció diferent de l’Educació Especial.

A mode de síntesi, les següents premisses esdevingueren el marc conceptual.

• Tots els infants tenen necessitats educatives
• Tothom té dret a l’educació
• Cap infant serà considerat ineducable
• La finalitat de l’educació és la mateixa per a tothom.
• L’educació inclusiva consisteix a respondre a les necessitats educatives especials per assolir objectius comuns
• No existeixen dos tipus d’infants: normals i especials
• Les necessitats educatives especials formen un continu de necessitats
• L’educació especial s’entén com un continu de prestacions, la qual cosa implica un procés
• Els suports especials són addicionals als ordinaris, no alternatiu o paral·lel
• El suport ha de dependre de la necessitat, no de la categoria del dèficit  diagnosticat

Aguilar Montero, L. A. (1991). El informe Warnock. Cuadernos de pedagogía, (197), 62-64.

Bones pràctiques

Enllaç: Solla, C. (2013). Guía de buenasprácticas en Educación Inclusiva. Madrid: Save the Children.

Traductor de llenguatge de signes (Signslator)

Signslator és l'abreujament de "signs translator". El seu funcionament, és tan senzill com introduir en l'espai blanc la paraula o frase que necessitem traduir, i en uns segons veurem la seva interpretació en llengua de signes a través d'un vídeo. L'únic inconvenient, és que sols tradueix de castellà.

Enllaç: Signslator

L'ascensió del gran mal

La història autobiogràfica de David B, ens trasllada a 1964, quan el germà gran de l'autor comença a tenir atacs epilèptics. La gravetat d'aquests portarà a la família a buscar ajuda en la medicina tradicional i, veient que és incapaç d'ajudar-lo, recorren a la medicina alternativa, mentre el cansament dels seus pares i els conflictes familiars van en augment.

Guia il·lustrada sobre la DIVERsitat i la disCAPACITAT

Enllaç: Diferentes 

Enllaç: Guía para mejorar la inclusión delalumnado con NESE (CEAPA)

La diversitat com a visió enriquidora del món

Aquest vídeo realitzat per Marian Seguí, esdevé una oda a la diversitat, la meva enhorabona tant a l'escola com a l'autora.

Motivació

La motivació és un element clau en el procés d’ensenyament aprenentatge, en aquest sentit,  a continuació seguint a Mallart (2007)  es fa una síntesi  dels elements que esdevenen més significatius a l’hora de promoure l’aprenentatge.

• Motivar, és predisposar positivament a l'alumne cap a l'esforç.
• L'aprenentatge sense motivació és irrealitzable, i esdevé cabdal en totes les seves fases, no sols al principi
• La motivació ha de venir del mateix alumne, però en cas que no sigui així, és tasca del mestre incentivar-la
• Cal utilitzar finalitats properes, enfront de les remotes
• Cada alumne és diferent, allò que motiva a un no té per què fer-ho amb un altre
• L'entusiasme i motivació del mestre, són els incentius més eficaços
• Cal tenir altes expectatives amb l'alumnat, en tant que condicionen els resultats dels alumnes
• Tasques noves enfront tasques repetitives, que es trobin a la ZDP i que sorgeixin dels interessos dels infants

Mallart i Navarra, J. (2007). Didàctica de la motivació com a motor de l'aprenentatge en una pedagogia humanista. Revista Catalana de Pedagogia, 75-99.

L’infant salvatge

L’infant salvatge ( L’enfant sauvage)

Dirigida per François Truffaut l’any 1970,  la pel·lícula, relata la història d'un nen salvatge capturat en els boscos francesos i reclòs en un institut de recerca. De viure com un animal lliure passa a convertir-se en un ser rebutjat, maltractat i vist com un fenomen inhumà. Sols  el doctor Itard (interpretat per Truffaut) farà tot el possible per fer d'ell un ser civilitzat portant-lo a la seva pròpia casa. Transcorregut un temps, el nen es trobarà perdut entre el seu desig per recuperar la seva vida salvatge i la seva nova etapa al costat del seu protector.

Itard, metge de sords-muts i filòsof, inicià l'educació de l'infant amb uns mètodes que ja havia fet servir amb nins afectats de sordesa. Fou el primer a intentar una educació metòdica del sentit de l'oïda, a l'Institut de sords-muts de París.

Repart : Jean-Pierre Cargol (Víctor), François Truffaut (Jean Itard), Françoise Seigner (señota Guerin), Paul Villé (Remy), Jean Dasté (Professor Pinel)

Observació de la comunicació

Lund i Ducham (1988) ens donen algunes pautes, per observar i enregistrar, i així poder avaluar les funcions comunicatives dels infants.

• Quines activitats fa cada dia de la mateixa manera?
• Descriu la participació de l’infant en aquestes activitats
• Quan penses que es comunica millor? Amb qui i amb quines activitats?
• Penses que té problemes de comunicació? Descriu-los
• Quan té més problemes de comunicació?
• Quines són les activitats preferides de l’alumne?
• Amb quines persones es troba més a gust?
• Com aconsegueix allò que desitja?
• Quines són les coses per les quals demana o s’interessa?
• Inicia espontàniament activitats i converses? Amb el companys? Amb adults?
• S’introdueix en la conversa o joc que altres infants han iniciat?
• S’adapta fàcilment al ritme de treball de l’aula?
• Es troba millor en activitats estructurades que en activitats lliures?
• Sembla confós en determinades ocasions? en quines circumstàncies? amb qui?
• Observacions

Pauta d’observació per alumnes amb retard de la comunicació i el llenguatge adaptada de:

Lund, N. J., & Ducham, J. F. (1988). Assessing Children’s Language in Naturalistic Contexts.

Dificultats d'aprenentatge en matemàtiques (DAM)

Qui són els alumnes amb DAM?

 “estudiants amb un nivell d'intel·ligència normal, que no presenten cap altra síndrome o dèficit que expliqui el seu baix rendiment en matemàtiques, però que malgrat això segueixen trobant dificultats intrínseques per a l'acompliment matemàtic” (Tàrraga, 2012)

Santiuste i González-Pérez (2005) estableixen les dificultats més comunes d’aquests infants:

• No establir la relació número /objectes.
• No comprendre que un sistema de numeració està format per grups iguals d’unitats que donen lloc a unitats d’ordre superior.
• No comprendre el valor posicional de les xifres dins d’una quantitat.
• No descobrir la relació dels nombres dins d’una sèrie
• Mostrar alteracions en l’escriptura dels nombres (omissions, confusions, reiteracions, escriptura de nombres en mirall o invertits, etc.)
• Manifestar dificultats en l’estructura espacial de les operacions o en la comprensió de les accions correctes que ha de realitzar.
• Confondre els signes. 
• No conèixer les operacions necessàries per resoldre un problema.
• No considerar totes les dades d’un problema o bé operar amb elles sense tenir en compte el resultat.

Santiuste Bermejo, J. , y González-Pérez, J. (2005). Dificultades de aprendizaje e intervención psicopedagógica. Madrid: Editorial CCS.

Tàrraga Mínguez, R. (2012). Materiales educativos digitales para la intervención en estudiantes con dificultades de aprendizaje en matemáticas. DIM: Didáctica, Innovación y Multimedia, (23), 1-10.

Superherois amb diversitat funcional

Daredevil (ceguesa)

Eco (sordesa)

Jericho (mut)

Charles Xavier (discapacitat motora)

Legion (TEA)

Tal com apunta Segovia (2012) el còmic destaca per la seva versatilitat entre els diversos mitjans de comunicació que permeten la creació de narracions amb imatges en la infància, atès que el seu material expressiu es basa en el dibuix i l'escriptura sense necessitat d'acudir a instruments tecnològics sofisticats per a la producció del discurs.

En aquest sentit, d’acord amb Pomares (2014) dins l’aula podem presentar alguns personatges de còmics amb algun tipus de discapacitat, ja que els infants amb necessitats educatives especials precisen models amb els quals identificar-se, així com sentir-se representats i valorats. S'alegren de poder estar representats per personatges com els superherois caracteritzats per la seva fortalesa, capacitat d'ajuda i de vèncer als malvats en la ficció.

Pomares Puig, M. P. (2014). Narración gráfica e inclusión. Un recorrido del álbum ilustrado al cómic para integrar la discapacidad.

Segovia Aguilar, B. (2012). La adquisición de la competencia narrativa a través del cómic en la Escuela Primaria.

Més pel·lícules

León y Olvido

León i Olvido són dos germans bessons orfes. León té Síndrome de Down, i és expulsat de forma reiterada dels centres especials en els quals li internen. La pel·lícula comença quan León comença a viure amb la seva germana Olvido. Ella sols vols que el seu germà sigui més autònom, però León només vol sentir-se protegit i atès per la seva germana.

Direcció i guió: Xavier Bermúdez.
País: Espanya.
Any: 2004.
Durada: 112 min.
Gènere: Drama.
Interpretació: Marta Larralde (Olvido), Guillem Jiménez (León), Gary Piquer (Damián), Jaime Vázquez (Jonathan), Mighello Blanco (Iván), Rebeca Montero (Raquel), Nerea Barros (Noia botiga), Laura Ponte (Laura), Pilar Pereira (Senyora Dorita).
Producció: Óscar del Caz, Beatriz Navarrete i Xavier Bermúdez.
Música: Coché Villanueva.
Fotografia: Alfonso Sanz Alduán.
Muntatge: Javier Alberto Correa Harley.
Direcció artística: Rodrigo Roel.

Yo también 

Daniel un jove sevillà de 34 anys, és el primer europeu amb síndrome de Down que ha obtingut un títol universitari. Comença la seva vida laboral en l'administració pública on coneix a Laura, de la qual s’enamora.

Direcció i guió: Álvaro Pastor i Antonio Naharro. 

Any: 2009. 

Durada: 103 min. 

Gènere: Drama. 

Interpretació: Lola Dueñas (Laura), Pablo Pineda (Daniel), Isabel García Lorca (María Ángeles), Pedro Álvarez Ossorio (Bernabé), Antonio Naharro (Santi), María Bravo (Reyes), Consuelo Trujillo (Consuelo), Daniel Parejo (Pedro), Lourdes Naharro (Luisa).

Producció: Julio Medem, Koldo Zuazua y Manolo Gómez Cardeña. 

Música: Guille Milkyway. 

La família Bélier

La pel·lícula d'Eric Lartigau, ens apropa a una família en la qual, exceptuant Paula, tots els seus membres són sordmuts. Emotiva, tendra i fantàstica.

Trastorns de la conducta. Una guia d'intervenció a l'escola

Enllaç: Trastornos de la conducta. Una guía de intervención enla escuela

Guia d'actuació davant casos d'alumnes amb TDAH

Enllaç: STILL. AssociacióBalear de Pares de Nins amb TDAH. Guia pràctica amb recomanacions d’actuacióper als centres educatius en els casos d’alumnes amb TDAH. 

Intel•ligències múltiples II

Com treballar les intel·ligències múltiples a l'aula?

Intel·ligència	Activitats adients per potenciar-la o desenvolupar-la
Lingüística	Lectures, narració de contes, diàlegs, debats, teatre, escriure històries, descriure llocs i persones, fer un diari, programes de ràdio, entrevistes
Lògica matemàtica	Jocs de càlcul mental, problemes d’enginy i resolució de problemes (amb una o més solucions), trencaclosques lògics, dissenys de taules i gràfics
Espacial	Activitats  relacionades amb l’art, elaboració i posterior utilització de  mapes.
Cinètica- corporal	Esports, jocs tradicionals i populars de tipus més físic, dramatitzacions, teatre, danses (de diferents cultures), treballs manuals, iniciar la lectura del Braille, costura, mímica.
Musical	Escoltar tot tipus de melodies i cançons, cantar, tocar instruments, identificar sons ambientals, fer acompanyaments,
Naturalista	Sortides al camp, tallers de reciclatge, projectes d’investigació, reconeixement i classificació d'espècies, experiments, plantes i mascotes a l’aula,  educació ambiental.
Interpersonal	Redacció de diaris, tutoria entre iguals, aprenentatge cooperatiu, treball en equip,  mediació escolar, resolució positiva de conflictes, educació intercultural
Intrapersonal	Instrucció individualitzada, activitats d’autoestima, empatia, gestió d’emocions i sentiments, autoavaluació, diaris personals, portafolis, destreses de concentració.

Activitats per fer a l’aula. Realitzada a partir de Gómez  (2009:133-137)

Gómez Masdevall, M. T. i Bastons Hosta, M. (2009). Estratègies d'intervenció amb alumnat de NEEper altes capacitats, dins l'escola inclusiva. Generalitat de Catalunya,Departament d'Educació.