Què és un tutor?

Seguint Escaño (2010), és el mestre al qual se li encomana la tutela d’un grup d’alumnes amb els quals adquireix el compromís de promoure una educació personalitzada i integral, mitjançant la coordinació de l’acció educativa i l’execució d’actuacions específiques. González i Díez (1997) apunten que la seva  funció és encarregar-se de guiar l’alumnat en tot el que guarda relació amb l’escola i totes les activitats d’ensenyament-aprenentatge. A més, seguint Sánchez (2001) ha d’ocupar-se dels problemes que presenta un alumne en el seu desenvolupament emocional i social i tal com exposa Dewey (1925) descobrir els mitjans més eficaços per canalitzar les espontànies i natives capacitats del nen en hàbits d'intel·ligència i responsabilitat social.

Dewey, J. (1925). Los principios morales que cimentan la educación. Boletín de la Institución Libre de Enseñanza. 783, 161-171.

Escaño, J. (2010). La labor tutorial en la educación secundaria. Dins F. Imbernon, (Coord.) Procesos y contextos educativos: enseñar en las instituciones de educación secundaria (155-180). Barcelona: Graó

González, R. i Díaz, E. (1997). Educación en valores. Acción tutorial en la ESO. Madrid: Escuela Española

Sánchez-Riesco, O. (2001). Implicaciones educativas de la inteligencia emocional. Psicología educativa, 7 (1), 5-28.

Imatge: https://elriconcitodeesther.wordpress.com/2012/05/page/2/

Què és l'aprenentatge?

Tal com apunta  Woolfolk (1999:205) l’aprenentatge ocorre quan l’experiència produeix un canvi relativament permanent en el coneixement o a la conducta de l’individu, aquesta modificació que pot ser deliberada o no, serveix tant per millorar com per empitjorar. Per qualificar-lo com aprenentatge, el canvi deu ser produït per l’experiència, la interacció d’una persona amb el seu entorn, per aquest motiu no s’anomena aprenentatge als canvis produïts per la maduració.

Seguint Marchesi (2004:65) l’aprenentatge és un procés dinàmic, segons el qual l’alumne estableix relacions entre la informació disponible i va construint una espècie de model mental o representació interna que reflecteix el que ha après, la qual cosa li serveix per recuperar la informació ja estructurada i connectar-la amb la nova.

• Marchesi, Á. (2004). Qué será de nosotros, los malos alumnos. Madrid, Alianza Editorial.
• Woolfolk,A. 1999. Psicología educativa. México, Prentice Hall.

Una escola que premia la diferència

Un petit centre d'educació especial al Senegal aconsegueix transformar la mentalitat de la comunitat, que abans veia la discapacitat com un estigma.

Enllaç: Article sencer 

Learning by doing

L’infant aprèn arran de l’experiència, per facilitar-se-la, se li ha de desenvolupar una inclinació espontània per explorar, indagar i preguntar de forma habitual, que l’educador ha de potenciar.

Dewey proposà una educació com una reconstrucció constant de l’experiència, perquè això sigui possible s’ha de vincular el procés educatiu amb el social, l’escola no ha de ser aliena a la societat, ha de ser una societat en ella mateixa. Rebutjà l’aprenentatge mecànic, substituint-lo per un de més actiu i motivant, el ja famós learning by doing, amb una educació centrada en l’infant i que es recolzi en els seus interessos, que vindran donats per l’entorn social on es trobi.

Aprendre fent. 30/04/2016 Quèquicom (TV3)

• Trilla, J. (2001). El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI (Vol. 159). Graó.
• Colom Cañellas, A. J. (2002). Teorías e Instituciones Contemporáneas de la educación. Barcelona. Ariel

Beto

Creada per Ana Clara Tortone i Dante Sorgentin, Beto conta les vivències d’un nen que té Síndrome de Down. La sèrie narra amb l’humor com a bandera,  situacions quotidianes en la vida del nen i dels seus pares.

L’informe Warnock

 Enllaç al document en anglès

L’informe publicat l’any 1978, establí una concepció diferent de l’Educació Especial.

A mode de síntesi, les següents premisses esdevingueren el marc conceptual.

• Tots els infants tenen necessitats educatives
• Tothom té dret a l’educació
• Cap infant serà considerat ineducable
• La finalitat de l’educació és la mateixa per a tothom.
• L’educació inclusiva consisteix a respondre a les necessitats educatives especials per assolir objectius comuns
• No existeixen dos tipus d’infants: normals i especials
• Les necessitats educatives especials formen un continu de necessitats
• L’educació especial s’entén com un continu de prestacions, la qual cosa implica un procés
• Els suports especials són addicionals als ordinaris, no alternatiu o paral·lel
• El suport ha de dependre de la necessitat, no de la categoria del dèficit  diagnosticat

Aguilar Montero, L. A. (1991). El informe Warnock. Cuadernos de pedagogía, (197), 62-64.

Bones pràctiques

Enllaç: Solla, C. (2013). Guía de buenasprácticas en Educación Inclusiva. Madrid: Save the Children.