Los Pipitos

Tal com apunta Arellano (2007) un pipito és un infant amb capacitats diferents.  Així doncs, “Los Pipitos” sorgeix fa 30 anys a Nicaragua, fruit de la il·lusió de 21 famílies amb fills amb alguna discapacitat.  Amb la intenció d’atorgar als seus fills reconeixement com a individus de ple dret i alhora promoure canvis en la societat nicaragüenca.

A diferència d’altres organitzacions o institucions, no es centra en un tipus de discapacitat concreta, en tant la seva ajuda abasta tot un conjunt de diversitats molt heterogènies.

Els objectius que es plantegen en l’actualitat versen sobre diferents àmbits, concretant-se en:

• Reprendre el treball directe amb les famílies.
• Flexibilitzar les instàncies organitzatives.
• Promoure la participació real de mares i pares de família.
• Redefinir programes, assignació de recursos i mecanismes de treball.
• Sostenibilitat social.

Tal com apunta Lázaro (2001), les associacions de persones amb discapacitat han assumit una sèrie de principis que orienten les actuacions que porten a terme. Aquests principis són: normalització, integració, equiparació d'oportunitats, autodeterminació i inclusió.

En aquest sentit, l’eix de ruta a seguir cal que possibiliti compatibilitzar diferents accions,  d'una banda polítiques  que afavoreixin la integració d’aquest col·lectiu.  I en l’altra àmbit, dissenyar tasques específiques que s’adeqüin a les característiques de la persona amb diversitat funcional.

Aquestes associacions han de complir la funció de suport emocional per a les mateixes famílies. A més de donar, tal com exposa Díaz (2008) visibilitat i representar a aquelles persones amb discapacitat que es troben en una situació d'exclusió per estar subjectes a factors de vulnerabilitat.

Enllaç a "Los Pipitos"

Arellano Oviedo, F. (2007). Diccionario del Español de Nicaragua. PAVSA.

Lázaro, Y. (2001). El Movimiento Asociativo en torno a las Discapacidades. In Rev. de Humanidades y Ciencias Sociales de Bilbao, X, Actas del VI Symposium: los movimientos ciudadanos y sociales en Bilbao (219-228).

Díaz Velázquez, E. (2008). El asociacionismo en el ámbito de la discapacidad. Un análisis crítico. Intersticios. Revista sociológica de pensamiento crítico, 2(2). 183-195

Canvis en el concepte de família

Tal com apunta Martínez, Estévez i Inglés (2013) la família és la institució social que es troba en totes les societats conegudes, compleix una multiplicitat de funcions relacionades amb aspectes fonamentals per a la supervivència, benestar i ajust de la persona.

Es posa de manifest que la família ha canviat.  Gil (2004) exposa que les causes tendeixen a resumir-se en l'ascens de l'ocupació femenina remunerada i en els efectes de la globalització. I de tals causes es deriva com a efecte la reestructuració familiar: un dràstic canvi institucional que obliga a redefinir la família.

Tipus de famílies

De banda de la ja coneguda família tradicional, formada pel matrimoni i els fills, en l’actualitat troben diverses tipologies de famílies. Si bé és veritat, que fent una revisió a la literatura respecte a la temàtica, podem trobar-ne de més tipus, destacaré a partir de Ruiz (2004) i Arranz, Oliva, Olabarrieta i Antolín (2010) aquelles les quals poden ser més comuns.

Famílies monoparentals: Aquestes famílies es defineixen per configurar-se a partir d'un solament dels progenitors convivint amb els seus fills. Una família monoparental pot derivar-se de tres situacions tradicionals: viduïtat; separació i divorci; i mare soltera. De partida ha d'entendre's que és molt diferent no poder tenir més que un progenitor (viduïtat) a tenir un de fet però poder relacionar-se amb els dos, amb major o menor freqüència, cas dels restants tipus

Famílies reconstituïdes: es defineixen per formar-se a partir d'almenys un nucli familiar anterior, no provenint de dos estats civils solters com en les famílies tradicionals. En els casos en els quals únicament existeix un nucli anterior es denominen compostes simples i en les quals existeix la unió de dos nuclis compostes dobles.

Famílies adoptives: definida bàsicament com a la convivència entre persones sense vincles biològics. En molts casos, els infants adoptats han sofert alguna mena de deprivació o provenen d’un entorn familiar disfuncional.

Famílies homoparentals: formada per dues persones del mateix sexe i amb fills. Cal dir, tal com postula Tasker (2005) que és important posar èmfasi en el fet que cap dels factors de risc familiar està connectat amb l'orientació sexual dels pares i que poden aparèixer en aquesta tipologia de famílies igual que en la resta.

Referències

Arranz, E., Oliva, A., Olabarrieta, F., & Antolín, L. (2010). Análisis comparativo de las nuevas estructuras familiares como contextos potenciadores del desarrollo psicológico infantil. Infancia y aprendizaje, 33(4), 503-513.

Gil Calvo, E. (2004). Hacia una nueva concepción de la paternidad y la maternidad. Arbor, 178(702), 401-419.

Martínez-Monteagudo, M. C., Estévez, E., i Inglés, C. (2013). Diversidad familiar y ajuste psicosocial en la sociedad actual. Psicologia. com, 17.

Ruiz Becerril , D. (2004). Nuevas formas familiares. Portularia: Revista de Trabajo Social, (4), 219-230.

Tasker, F. (2005). Lesbian mothers, gay fathers, and their children: a review. Developmental and Behavioural Pediatrics, 26, 224-240

Treballar amb les famílies de les persones amb discapacitats

Fantova (2000), apunta diversos aspectes del treball amb les famílies, que lluny de ser inconnexos, adquireixen més sentit des d'una perspectiva integral.

Qualsevol família davant la notícia del naixement d'un fill (i més si aquest és el primogènit) s'enfronta a dubtes, incerteses i pors, passa per un procés d'adaptació a la nova situació, òbviament la intensitat d'aquesta fase augmenta de manera exponencial davant la revelació del naixement d'un fill amb discapacitat. En tant que han de passar per un procés de dol, atès que les famílies han d'assumir la pèrdua d'allò en el qual havien dipositat il·lusions i expectatives. En aquest sentit, el context també és cabdal.

Passat el xoc inicial, del qual malauradament moltes famílies no són capaces de superar, sorgeixen els sentiments ambivalents, la necessitat de resposta i de "solucions". Crec que, tal com apunta Fantova (2000), que en aquest procés, la clau és l'acceptació per la qual cosa, caldrà un nou enfocament, un canvi de paradigma, adequar el mode de viure a la nova conjuntura, ser conscient que la situació no necessàriament ha de ser estable, poden esdevenir progressos, però també, i sobretot en funció de la discapacitat, la condició de l'infant es pot veure agreujada. En qualsevol cas, crec que la família s'ha de sentir sobretot acompanyada.

Vull destacar el fet de la independència, com a pares (perdoneu que personifiqui) una de les coses que ens costa més d'assimilar, és que ja no siguem "necessaris" pels fills, que aquests adquireixin l'autonomia que els pertoca en el seu cicle vital, aquest fet encara s'ha de magnificar més en contextos amb fills amb discapacitat.

Per altra banda, Fantova (2000) destaca la importància de l'associacionisme en famílies amb fills amb discapacitat. En tant que no sols s'estableixen com a punt de trobada de les diverses famílies, sinó que alhora esdevenen com a instrument de suport emocional. Per altra banda, les associacions atorguen visibilitat social a les persones amb discapacitat, esdevenint com a element reivindicatiu que demanda el reconeixement dels mateixos drets per als individus del seu col·lectiu

Finalment, esmentar que cal donar suport no sols a l'infant, sinó alhora a la família, fer tot el que estigui al nostre abast perquè la seva qualitat de vida no es vegi minvada, fugir d'estereotips i fer el possible per normalitzar la situació.

imatge recuperada de: enllaç

Fantova Azkoaga, F. (2000). Trabajar con las familias de las personas con discapacidad. Siglo Cero: Revista Española sobre Discapacidad Intelectual, 31(192), 33-20

Fernando Fantova

Arran de llegir "Trabajar con la familias de las personas con discapacidades" he descobert el seu autor, Fernando Fantova, llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació. A la seva pàgina web hi ha diversos articles força interessants i quasi d'obligada lectura. 

Enllaç

Funció de les famílies

Hom sap que un dels pilars en els quals se sustenta l’educació formal, sobretot en les primeres etapes, és la família. En aquest sentit, Cataldo  citat per Colomina (2001) apunta les quatre funcions essencials de les famílies respecte als infants.  

• La funció socialitzadora
• Proporcionar cura i protecció als fills.
• Donar-los suport i controlar el seu desenvolupament com a alumnes
• Donar suport al seu desenvolupament emocional.

Colomina, R. (2001). Activitat conjunta i influència educativa en el context familiar. Educar, (28), 181-204.

Presentació

Sóc Miquel Gomila Rius, feliçment casat amb un fill de 15 anys, educador infantil, alumne de 4t del Grau d'Educació Primària a la Universitat de les Illes Balears, i sobre tot un etern aprenent.

Aquest blog es va iniciar el curs passat en el context de l’assignatura “Atenció a l'Alumnat amb Necessitat Específica de Suport Educatiu a l'Escola”. Aquest curs des de l’assignatura “Intervenció Educativa des del Context Familiar i Social de la Persona amb Discapacitat” se’ns va donar l’oportunitat d’utilitzar un recurs web per plasmar les nostres reflexions. En aquest sentit, vaig voler atorgar de continuïtat a aquest projecte la qual cosa el dota de més coherència, en tant que es disposa d’una  perspectiva més global, ateses les dues matèries cursades.

La finalitat d'aquest blog, és esdevenir un instrument en el qual es puguin veure reflectides les meves reflexions, troballes, etc. En definitiva, constituir un recull de recursos per a l'Educació Primària en general, i pel Suport Educatiu en particular. 

El meu objectiu quant a l'assignatura és aprendre, amarar-me el màxim possible de tot el que tractem, per a què en un futur (esper que no gaire llunyà) poder-ho aplicar en contextos educatius.

@mikicomic

"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences."