"Por 4 esquinitas de nada"

La inclusió educativa posa de manifest que no és l'alumne el que s'ha d'adaptar a nosaltres, sinó que som nosaltres els que hem d'adaptar-nos a les característiques de l'alumnat.

Por cuatro esquinitas de nada (Jérôme Ruillier)

Cuadradito juega con sus amigos Redonditos.

¡Ring! Es la hora de entrar en la casa grande.

¡Pero Cuadradito no puede entrar! No es redondo como la puerta.

Cuadradito está triste.

Le gustaría mucho entrar en la casa grande.

Entonces, se alarga, se tuerce, se pone cabeza abajo, se dobla. Pero sigue sin poder entrar.

-¡Sé redondo! - Le dicen los Redonditos.

Cuadradito lo intenta con todas sus fuerzas.

-¡Te lo tienes que creer!- dicen los Redonditos.

-Soy redondo, soy redondo, soy redondo…- repite Cuadradito. ¡Pero no hay nada que hacer.

-¡Pues te tendremos que cortar las esquinas! – dicen los Redonditos.

¡Oh, no! – dice Redondito. ¡Me dolería mucho!

¿Qué podemos hacer?

Los Redonditos se reúnen en la sala grande. Hablan durante mucho, mucho tiempo. Hasta que comprenden que no es Cuadradito el que tiene que cambiar.

¡Es la puerta!

Entonces, recortan cuatro esquinitas, cuatro esquinitas de nada…que permiten a Cuadradito entrar en la casa grande…junto a todos los Redonditos.

Enllaç al conte en format PDF

Etiquetes

“L'etiqueta fa creure, gràcies a la classificació i al diagnòstic, que s'ha fet visible alguna cosa que en una persona seria de l'ordre de l'essència i que es transforma en essència visible. És per això, justament, que en el domini psicosocial les etiquetes plantegen tants problemes: adoptem una mirada normalitzadora.

Quan per exemple dirigim la nostra mirada a un discapacitat, veiem en general una etiqueta que ho recobreix completament i que, socialment, ho fa desaparèixer darrere d'ella. Quan algú surt al carrer en cadira de rodes, es creua amb les mirades equívoques i incòmodes dels transeünts: ells eviten mirar-ho o ho miren amb un respecte exagerat. La mirada està plena d'incomoditat perquè l'altre, el que es desplaça assegut, mostra alguna cosa que ens fa l'efecte de ser la seva essència fonamental, la seva etiqueta-naturalesa, la que tothom amaga, la que, com tots sabem, separa clarament l'espai definit per la mirada privada i el de la mirada pública; seria, d'una manera imaginària, com mirar a l'altre en una sort de nuesa forçada. És per això que en aquesta mirada se sospita una sort d'obscenitat.”

Benasayag, M., i  Schmit, G. (2010). Las pasiones tristes: Sufrimiento psíquico y crisis social. Siglo XXI.

Vídeo realitzat per CCHR International

El teu nom és Olga

El llibre consta de 17 cartes que Espinàs va escriure a la seva filla Olga i que van tenir un paper importantíssim en la normalització pública del col·lectiu de persones amb síndrome de Down.

“Mira, filla, jo sé el que tu ets, i cap mot-etiqueta ni cap diagnòstic que us vulgui explicar conjuntament a tu i a tots els teus companys arribarà a descobrir-ho”

Sols he tingut l'oportunitat de gaudir de la lectura d'un capítol, però Espinàs posa de manifest que la millor manera de fer front a les pors, inseguretats o anhels, és exterioritzant les emocions. Encara que és cert que el temps que pot passar per aconseguir-ho fer no és per tothom igual, en aquest sentit, cada persona té un ritme diferent, i de fet,  hi ha persones que no arriben mai a acceptar la situació.

Enllac a: Josep Maria Espinàs i Massip

Drets de les Persones amb Discapacitat

• El respecte de la dignitat inherent, l'autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les pròpies decisions i la independència de les persones.
• La no discriminació.
• La participació i la inclusió plena i efectiva en la societat.
• El respecto per la diferència i l'acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humanes.
• La igualtat d'oportunitats.
• L'accessibilitat.
• La igualtat entre l'home i la dona.
• El respecte a l'evolució de les facultats dels nens i les nenes amb discapacitat i del seu dret a preservar la seva identitat.

Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (Document)

Nacions Unides 

Definint la discapacitat

Tal com apunta la OMS, discapacitat “és un terme general que abasta les deficiències, les limitacions de l'activitat i les restriccions de la participació. Les deficiències són problemes que afecten a una estructura o funció corporal; les limitacions de l'activitat són dificultats per executar accions o tasques, i les restriccions de la participació són problemes per participar en situacions vitals.”

En cap moment s’ha de definir per etiquetar, en tot cas, la definició permet una intervenció adient.

Per altra banda, cal diferenciar la discapacitat de la deficiència o minusvàlua, conceptes molts cops utilitzats com a sinònims.

La deficiència es refereix a "tota pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica. Les deficiències són trastorns en qualsevol òrgan, i inclouen defectes en extremitats, òrgans o altres estructures corporals, així com en alguna funció mental, o la pèrdua d'algun d'aquests òrgans o funcions" (Padilla, 2010)

Una minusvalidesa fa referència a una "situació desavantatjosa per a un individu determinat, conseqüència d'una deficiència o discapacitat, que ho limita o li impedeix exercir una funció considerada normal si escau (depenent de l'edat, del gènere, factors socials i/o culturals)" (Padilla, 
10)

Imatge recuperada de FAPEL

Organització Mundial de la Salut

Padilla-Muñoz, A. (2010). Discapacidad: contexto. concepto y modelos. International Law, (17).

Los Pipitos

Tal com apunta Arellano (2007) un pipito és un infant amb capacitats diferents.  Així doncs, “Los Pipitos” sorgeix fa 30 anys a Nicaragua, fruit de la il·lusió de 21 famílies amb fills amb alguna discapacitat.  Amb la intenció d’atorgar als seus fills reconeixement com a individus de ple dret i alhora promoure canvis en la societat nicaragüenca.

A diferència d’altres organitzacions o institucions, no es centra en un tipus de discapacitat concreta, en tant la seva ajuda abasta tot un conjunt de diversitats molt heterogènies.

Els objectius que es plantegen en l’actualitat versen sobre diferents àmbits, concretant-se en:

• Reprendre el treball directe amb les famílies.
• Flexibilitzar les instàncies organitzatives.
• Promoure la participació real de mares i pares de família.
• Redefinir programes, assignació de recursos i mecanismes de treball.
• Sostenibilitat social.

Tal com apunta Lázaro (2001), les associacions de persones amb discapacitat han assumit una sèrie de principis que orienten les actuacions que porten a terme. Aquests principis són: normalització, integració, equiparació d'oportunitats, autodeterminació i inclusió.

En aquest sentit, l’eix de ruta a seguir cal que possibiliti compatibilitzar diferents accions,  d'una banda polítiques  que afavoreixin la integració d’aquest col·lectiu.  I en l’altra àmbit, dissenyar tasques específiques que s’adeqüin a les característiques de la persona amb diversitat funcional.

Aquestes associacions han de complir la funció de suport emocional per a les mateixes famílies. A més de donar, tal com exposa Díaz (2008) visibilitat i representar a aquelles persones amb discapacitat que es troben en una situació d'exclusió per estar subjectes a factors de vulnerabilitat.

Enllaç a "Los Pipitos"

Arellano Oviedo, F. (2007). Diccionario del Español de Nicaragua. PAVSA.

Lázaro, Y. (2001). El Movimiento Asociativo en torno a las Discapacidades. In Rev. de Humanidades y Ciencias Sociales de Bilbao, X, Actas del VI Symposium: los movimientos ciudadanos y sociales en Bilbao (219-228).

Díaz Velázquez, E. (2008). El asociacionismo en el ámbito de la discapacidad. Un análisis crítico. Intersticios. Revista sociológica de pensamiento crítico, 2(2). 183-195

Canvis en el concepte de família

Tal com apunta Martínez, Estévez i Inglés (2013) la família és la institució social que es troba en totes les societats conegudes, compleix una multiplicitat de funcions relacionades amb aspectes fonamentals per a la supervivència, benestar i ajust de la persona.

Es posa de manifest que la família ha canviat.  Gil (2004) exposa que les causes tendeixen a resumir-se en l'ascens de l'ocupació femenina remunerada i en els efectes de la globalització. I de tals causes es deriva com a efecte la reestructuració familiar: un dràstic canvi institucional que obliga a redefinir la família.

Tipus de famílies

De banda de la ja coneguda família tradicional, formada pel matrimoni i els fills, en l’actualitat troben diverses tipologies de famílies. Si bé és veritat, que fent una revisió a la literatura respecte a la temàtica, podem trobar-ne de més tipus, destacaré a partir de Ruiz (2004) i Arranz, Oliva, Olabarrieta i Antolín (2010) aquelles les quals poden ser més comuns.

Famílies monoparentals: Aquestes famílies es defineixen per configurar-se a partir d'un solament dels progenitors convivint amb els seus fills. Una família monoparental pot derivar-se de tres situacions tradicionals: viduïtat; separació i divorci; i mare soltera. De partida ha d'entendre's que és molt diferent no poder tenir més que un progenitor (viduïtat) a tenir un de fet però poder relacionar-se amb els dos, amb major o menor freqüència, cas dels restants tipus

Famílies reconstituïdes: es defineixen per formar-se a partir d'almenys un nucli familiar anterior, no provenint de dos estats civils solters com en les famílies tradicionals. En els casos en els quals únicament existeix un nucli anterior es denominen compostes simples i en les quals existeix la unió de dos nuclis compostes dobles.

Famílies adoptives: definida bàsicament com a la convivència entre persones sense vincles biològics. En molts casos, els infants adoptats han sofert alguna mena de deprivació o provenen d’un entorn familiar disfuncional.

Famílies homoparentals: formada per dues persones del mateix sexe i amb fills. Cal dir, tal com postula Tasker (2005) que és important posar èmfasi en el fet que cap dels factors de risc familiar està connectat amb l'orientació sexual dels pares i que poden aparèixer en aquesta tipologia de famílies igual que en la resta.

Referències

Arranz, E., Oliva, A., Olabarrieta, F., & Antolín, L. (2010). Análisis comparativo de las nuevas estructuras familiares como contextos potenciadores del desarrollo psicológico infantil. Infancia y aprendizaje, 33(4), 503-513.

Gil Calvo, E. (2004). Hacia una nueva concepción de la paternidad y la maternidad. Arbor, 178(702), 401-419.

Martínez-Monteagudo, M. C., Estévez, E., i Inglés, C. (2013). Diversidad familiar y ajuste psicosocial en la sociedad actual. Psicologia. com, 17.

Ruiz Becerril , D. (2004). Nuevas formas familiares. Portularia: Revista de Trabajo Social, (4), 219-230.

Tasker, F. (2005). Lesbian mothers, gay fathers, and their children: a review. Developmental and Behavioural Pediatrics, 26, 224-240