divendres, 24 de febrer del 2017

Treballar amb les famílies de les persones amb discapacitats


Fantova (2000), apunta diversos aspectes del treball amb les famílies, que lluny de ser inconnexos, adquireixen més sentit des d'una perspectiva integral.
Qualsevol família davant la notícia del naixement d'un fill (i més si aquest és el primogènit) s'enfronta a dubtes, incerteses i pors, passa per un procés d'adaptació a la nova situació, òbviament la intensitat d'aquesta fase augmenta de manera exponencial davant la revelació del naixement d'un fill amb discapacitat. En tant que han de passar per un procés de dol, atès que les famílies han d'assumir la pèrdua d'allò en el qual havien dipositat il·lusions i expectatives. En aquest sentit, el context també és cabdal.
Passat el xoc inicial, del qual malauradament moltes famílies no són capaces de superar, sorgeixen els sentiments ambivalents, la necessitat de resposta i de "solucions". Crec que, tal com apunta Fantova (2000), que en aquest procés, la clau és l'acceptació per la qual cosa, caldrà un nou enfocament, un canvi de paradigma, adequar el mode de viure a la nova conjuntura, ser conscient que la situació no necessàriament ha de ser estable, poden esdevenir progressos, però també, i sobretot en funció de la discapacitat, la condició de l'infant es pot veure agreujada. En qualsevol cas, crec que la família s'ha de sentir sobretot acompanyada.
Vull destacar el fet de la independència, com a pares (perdoneu que personifiqui) una de les coses que ens costa més d'assimilar, és que ja no siguem "necessaris" pels fills, que aquests adquireixin l'autonomia que els pertoca en el seu cicle vital, aquest fet encara s'ha de magnificar més en contextos amb fills amb discapacitat.
Per altra banda, Fantova (2000) destaca la importància de l'associacionisme en famílies amb fills amb discapacitat. En tant que no sols s'estableixen com a punt de trobada de les diverses famílies, sinó que alhora esdevenen com a instrument de suport emocional. Per altra banda, les associacions atorguen visibilitat social a les persones amb discapacitat, esdevenint com a element reivindicatiu que demanda el reconeixement dels mateixos drets per als individus del seu col·lectiu
Finalment, esmentar que cal donar suport no sols a l'infant, sinó alhora a la família, fer tot el que estigui al nostre abast perquè la seva qualitat de vida no es vegi minvada, fugir d'estereotips i fer el possible per normalitzar la situació.

imatge recuperada de: enllaç


Fantova Azkoaga, F. (2000). Trabajar con las familias de las personas con discapacidad. Siglo Cero: Revista Española sobre Discapacidad Intelectual, 31(192), 33-20



divendres, 17 de febrer del 2017

Fernando Fantova


Arran de llegir "Trabajar con la familias de las personas con discapacidades" he descobert el seu autor, Fernando Fantova, llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació. A la seva pàgina web hi ha diversos articles força interessants i quasi d'obligada lectura. 



dimecres, 15 de febrer del 2017

Funció de les famílies


Hom sap que un dels pilars en els quals se sustenta l’educació formal, sobretot en les primeres etapes, és la família. En aquest sentit, Cataldo  citat per Colomina (2001) apunta les quatre funcions essencials de les famílies respecte als infants.  
  • La funció socialitzadora
  • Proporcionar cura i protecció als fills.
  • Donar-los suport i controlar el seu desenvolupament com a alumnes
  • Donar suport al seu desenvolupament emocional.




Colomina, R. (2001). Activitat conjunta i influència educativa en el context familiar. Educar, (28), 181-204.

dijous, 9 de febrer del 2017

Presentació



Sóc Miquel Gomila Rius, feliçment casat amb un fill de 15 anys, educador infantil, alumne de 4t del Grau d'Educació Primària a la Universitat de les Illes Balears, i sobre tot un etern aprenent.
Aquest blog es va iniciar el curs passat en el context de l’assignatura “Atenció a l'Alumnat amb Necessitat Específica de Suport Educatiu a l'Escola”. Aquest curs des de l’assignatura “Intervenció Educativa des del Context Familiar i Social de la Persona amb Discapacitat” se’ns va donar l’oportunitat d’utilitzar un recurs web per plasmar les nostres reflexions. En aquest sentit, vaig voler atorgar de continuïtat a aquest projecte la qual cosa el dota de més coherència, en tant que es disposa d’una  perspectiva més global, ateses les dues matèries cursades.

La finalitat d'aquest blog, és esdevenir un instrument en el qual es puguin veure reflectides les meves reflexions, troballes, etc. En definitiva, constituir un recull de recursos per a l'Educació Primària en general, i pel Suport Educatiu en particular. 


El meu objectiu quant a l'assignatura és aprendre, amarar-me el màxim possible de tot el que tractem, per a què en un futur (esper que no gaire llunyà) poder-ho aplicar en contextos educatius.




"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences."

dijous, 14 de juliol del 2016

Què és un tutor?

Seguint Escaño (2010), és el mestre al qual se li encomana la tutela d’un grup d’alumnes amb els quals adquireix el compromís de promoure una educació personalitzada i integral, mitjançant la coordinació de l’acció educativa i l’execució d’actuacions específiques. González i Díez (1997) apunten que la seva  funció és encarregar-se de guiar l’alumnat en tot el que guarda relació amb l’escola i totes les activitats d’ensenyament-aprenentatge. A més, seguint Sánchez (2001) ha d’ocupar-se dels problemes que presenta un alumne en el seu desenvolupament emocional i social i tal com exposa Dewey (1925) descobrir els mitjans més eficaços per canalitzar les espontànies i natives capacitats del nen en hàbits d'intel·ligència i responsabilitat social.


Dewey, J. (1925). Los principios morales que cimentan la educación. Boletín de la Institución Libre de Enseñanza. 783, 161-171.
Escaño, J. (2010). La labor tutorial en la educación secundaria. Dins F. Imbernon, (Coord.) Procesos y contextos educativos: enseñar en las instituciones de educación secundaria (155-180). Barcelona: Graó
González, R. i Díaz, E. (1997). Educación en valores. Acción tutorial en la ESO. Madrid: Escuela Española
Sánchez-Riesco, O. (2001). Implicaciones educativas de la inteligencia emocional. Psicología educativa, 7 (1), 5-28.